Graffiti

Les relacions de mida i proporció

                                                       

dibuix amb formes

Colors calents i freds

Figures semblants

Figures iguals

Harmonia cromàtica

El valor del color en la publicitat

Els colors tenen una gran caapcitat per comunicar i produir sensacions en l'espectador. Aquí tenim uns quants exemples:
-El groc i el vermell ataronjat serveixen per representar el sol i el foc, que fan sensació de calor.
-El blau i el verd permeten representar l'aigua, el gel i la sensació de frescor que provoquen.

    

Els colors també tenen diversos significats segons l'entorn cultural. En la nostra cultura, per exemple:
-El color blanc s'associa amb la llum, la pau i la puresa.
-El color negre s'utilitza per expressar el dolorl i la mort.



En publicitat, els colors permeten també expressar idees, potenciar certs aspectes d'un producte i fer arribar el missatge de manera eficaç al possible consumidor.
Aquí en tens diversos exemples:
-El negre indica elegancia.
-El vermell s'utilitza per representar la passió, l'amor, o la sang, la revolució, el dinamisme i el perill.
 

Colors principals

    Colors principals


Cercle cromàtic de dotze colors

grafiti

 Se llama aerosol, pintada o grafiti —palabra plural tomada del italiano graffiti, graffire, y ésta a su vez de la latina scariphare, «incidir con el scariphus»: estilete o punzón con el que los antiguos escribían sobre tablillas a varias formas de inscripción o pintura, generalmente realizadas sobre mobiliario urbano. La Real Academia Española define "grafito" como una pintada particular, y su plural correspondiente es "grafitos", aunque esta palabra se usa específicamente para referirse a las inscripciones arqueológicas.
Su origen son las inscripciones que han quedado en paredes desde los tiempos del Imperio romano, especialmente las que son de carácter satírico o crítico. 

Guernica

•  Els elements gràfics

Són color foscos.
Les figures són pocs reals.
Les línies són corbes i negres.
Les llums i les ombres estan equilibrades.

• El contingut

L'escena es situa en un interior.
Els personatges estan tristos.

• Per aprofundir

La vida i l'obra del pintor.


Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, 25 d'octubre de 1881 - Mogins, 8 d'abril de 1973), més conegut pel nom artístic de Pablo Picasso, ja que signava amb el segon cognom, és un pintor andalús, sent un dels més reconeguts del segle XX, conegut sobretot perquè va fundar el cubisme juntament amb Georges Braque. En la seva dilatada carrera va evolucionar per diferents estils i va conrear altres disciplines com la ceràmica, l'escultura amb bronze, el collage, i fins i tot va fer poesia. Va crear més de 20.000 obres al llarg de la seva vida.
Picasso va començar el seu recorregut estilístic amb una fugaç experiència amb el modernisme després del contacte amb la natura que li va suposar l'estada a Horta de Sant Joan i l'amistat amb els artistes catalans aplegats al voltant dels Quatre Gats. Amb les seves primeres estades a París, a partir de 1900, començà a desenvolupar un estil propi, primer en el Període Blau, que es caracteritza per obres fetes en tonalitats blavoses, fredes i personatges allargassats amb expressions tràgiques, influït per Van Gogh i Gauguin, que reflecteixen una tendència nihilista; va seguir amb un gir cap a un cert optimisme manifestat per un canvi cap a colors càlids i conegut com el Període Rosa, un moment en el qual Picasso estava permanentment instal·lat a París i on va entrar en contacte amb escriptors propers al surrealisme. D'aquest període són les obres de saltimbanquis pallassos o acròbates de contingut més lleuger i alegre.
A partir de 1908, influenciat pel treball de Cezanne i per la imatge en moviment de les primeres filmografies, va desenvolupar obres que aconseguien trencar amb el cànon de representació definit en el Renaixement. Apollinaire va ser qui va anomenar cubisme al treball que conjuntament investigaven Picasso i Georges Braque. Amb obres tan destacades com Les senyoretes del carrer d'Avinyó, Picasso va aportar una nova interpretació de la realitat a partir d'una fragmentació de l'estructura de l'objecte que el va duu a experimentar amb el collage. Després d'una incursió pel surrealisme amb escultures de fils i làmines de metall i pintures de formes distorsionades i evocacions mitològiques, va iniciar l'època expressionista clarament influït per la guerra civil espanyola primer i per la II Guerra Mundial més tard. Obres com el Guernica o Dones plorant reflecteixen el seu sentiment d'angoixa davant la tragèdia de la guerra. Les seves escultures són, en aquest període, clarament abstractes.
En la dècada del 1950 es va centrar en la ceràmica i en pintures murals de grans dimensions. Els seus darrers anys els dedicà a pintar variacions d'obres del grans mestres com Velàzquez o Degas a qui havia conegut personalment i de qui havia adquirit una sèrie d'obres; és una etapa de maduresa que dedicarà a treballar en la producció de litografies.
Personalment posicionat com a pacifista, durant la guerra civil va estar políticament compromès amb el govern republicà, que el va nomenar director del Museu del Prado el 1936.
"No, la pintura no és per decorar apartaments. És una arma ofensiva i defensiva contra l'enemic."

• Quan es va pintar el cuadre

Guernica és un famós quadre de Pablo Picasso que té com motiu el bombardeig de Guernica. El Govern de la Segona República Espanyola va encarregar a Picasso un quadre que decorés el Pavelló Espanyol durant l'Exposició Universal de 1937 a París. Picasso va realitzar un quadre cubista expressant la seva visió del bombardeig i el va anomenar Guernica. Ha passat a ser una obra fonamental per entendre la història de l'art.
El Guernica de Picasso mostra persones, animals i edificis destrossats per la violència i el caos generat per les bombes. L'austeritat cromàtica convé al tema del quadre. La primera imatge que Picasso va rebre del bombardeig va ser a través dels diaris francesos, el que propicia la teoria que va interioritzar l'horror que això va suposar, reflectint-lo amb tons negres i blancs.

• GUERNICA (CIUTAT)

Els mitjans de creació d'imatges

• El dibuix, que té com a elements gràfics característics la línia i el traç. Els materials més habituals són el llapis, el carbonet, la ploma, etc., i els suports més utilitzats són el paper i el cartó.

                        

•  La pintura es caracteritza per l'aplicació de taques de color per crear formes sobre el pla. Els materials més habituals utilitzats en la pintura són l'oli, l'aquarel·la, l'acrílic o la pintura al tremp, i se solen aplicar sobre el cartró, fusta, tela o parets.
  
       
  

• El gravat es basa en la creació d'imatges iguals mitjançant la impressió repetida d'una planxa o matriu entintada

             

• L'escultura és l'art de tallar, modelar o esculpir pedra, fusta o alres materials per obtenir imatges en tres dimensions

              

• L'arquitectura és el art i la tècnica de projectar i construir edificis útils i bonics.   

            

• La fotografia consistia tradicionalmenten en la captició d'imatges per mitjà d'una càmera sobre una superfície sensible a la llum.

          

• El cinema està constituït per una successió molt rapida d'imatges fixes, anomenades fotogrames, que produeixen en l'espectador sensació de moviment. Igual que passa amb la fotografia, els mitjans digitals han experimentat un gran avanç els últims anys.

              

       

• -La televisió és un sistema de transmissió d'imatges en moviment amb so. Les imatges es recullen per mitjà de càmeres i es perceben en el televisor quan s'activen elect`rònicament els punts lluminisos que formen la pantalla i que contenen els colors vermell, verd i blau.